Luther Eisenhart
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Luther Pfahler Eisenhart 13 gener 1876 York (Pennsilvània) |
| Mort | 28 octubre 1965 (89 anys) Princeton (Nova Jersey) |
| Sepultura | Cementiri de Princeton 40° 21′ 14″ N, 74° 39′ 36″ O / 40.3539°N,74.66°O |
| Formació | Gettysburg College Universitat Johns Hopkins |
| Tesi acadèmica | Infinitesimal Deformation of Surfaces (1900 ) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria diferencial |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Princeton (1900–1945) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Frederick Wahn Beal (en)  , Morris Samuel Knebelman (en) , Harry Levy (en) , John Minor Stetson (en) , Ralph Dennison Beetle (en) , Edward Sanford Hammond (en) i William Erskine Cleland (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Maria Dandridge Mitchell (1908-1913), Katharine Riely Schmidt (1918-1965) |
| Fills | Churchill Eisenhart |
| Pares | Charles Augustus Eisenhart i Emma Catherine Pfahler |
 | |
Luther Eisenhart (York, 13 de gener de 1876 - Princeton, 28 d'octubre de 1965) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i obra
[modifica]Eisenhart es va graduar al Pennsylvania College el 1896 i, després d'un any fent de professor, va continuar estudis a la universitat Johns Hopkins en la qual es va doctorar el 1900.[1] El mateix any va començar la seva carrera acadèmica a la universitat de Princeton en la que va romandre fins a la seva jubilació el 1945.[2] El 1925 va ser nomenat degà de la facultat de ciències,[3] càrrec que va deixar el 1933 per passar a ser degà de l'escola de graduats. El seu fill, Churchill Eisenhart, també va ser un matemàtic remarcable.[4]
Eisenhart és recordat, sobre tot, pels seus estudis sobre les varietats pseudoriemannianes, estant interessat principalment en comprendre les propietats generals de les varietats a través de la seva estructura local.[5] Estimulat pel seu professor a la Johns Hopkins, Thomas Craig, i estudiant l'obra de Gaston Darboux, va desenvolupar aquest estudi quan encara no eren al seu abast els conceptes de la topologia moderna.[6]
Al marge de les seves recerques en matemàtiques, també va ser un educador interessat en els mètodes d'ensenyament i en la pedagogia, impulsant reformes educatives importants com el pla dels quatre cursos.[7] Eisenhart era degà quan es va fundar el Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1930). el que va representar una gran oportunitat de millorar l'ensenyament de les matemàtiques a la universitat.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Sorley, 1965, p. 244.
- ↑ Lefschetz, 1988, p. 57.
- ↑ Glass, 2013, p. 560.
- ↑ Lefschetz, 1988, p. 58.
- ↑ Glass, 2013, p. 561.
- ↑ Lefschetz, 1988, p. 61.
- ↑ Lefschetz, 1988, p. 66.
- ↑ Glass, 2013, p. 562.
Bibliografia
[modifica]- Glass, Darren B. «Coble and Eisenhart: Two Gettysburgians Who Led Mathematics» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 60, Num. 5, 2013, pàg. 558-566. DOI: 10.1090/noti991. ISSN: 0002-9920.
- Lefschetz, Solomon. «Luther Pfahler Eisenhart». A: Peter Duren (ed.). A Century of Mathematics in America (en anglès). American Mathematical Society, 1988, p. 56-78. ISBN 0-8218-0124-4.
- Sorley, Merrow Egerton. Lewis of Warner Hall (en anglès). Genealogical Publishing Co, 1965. ISBN 0-8063-0831-1.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luther Eisenhart» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Guggenheimer, H. «Eisenhart, Luther Pfahler». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 novembre 2019]. (anglès)
- «AMS Presidents: 21. Luther Pfahler Eisenhart». American Mathematical Society. [Consulta: 28 novembre 2019]. (anglès)